Heterogenis i Singulars
Pintura
Nuria Guinovart
Uwe Geest
Gabriel Rigo
Lluís Pericó
Yolanda Martín
Natxo Arteta
Del 8 d’abril al 10 de maig 2009
Inauguració: dimecres 8 d’abril a 2/4 de 8 del vespre
Inauguració: dimecres 8 d’abril a 2/4 de 8 del vespre
La pintura en el llindar del s. XXI Un art heterogeni
Pintar és evocar, recordar, obrir les mans a l’ànima, en un batre d’ales que s’enlaira des de l’eina més humil, el pinzell, que també és la prolongació dels dits; ells descriuen, dirigeixen un acte silent i ens concedeixen la contemplació del quadre, el finestral on s’esguarden les emocions. El misteri de la pintura és percebut per la mirada, i no tant per la visió; és una presència intemporal, no planteja preguntes, tampoc precisa donar respostes, viu en l’espai virtual d’un llenç i, amb això, en té prou per reclamar l’atenció del món.
Heterogenis i singulars
Avui els artistes, els pintors, frueixen d’una llibertat i emancipació intel·lectual per expressar-se desconeguda en el passat. Aquesta posició privilegiada i heterogènia permet enriquir en major mesura i tant com es pugui l’expressió pictòrica. Cal celebrar-ho. Ara, cada artista posseeix la possibilitat de ser anticanònic, pot establir un diàleg íntim amb la vida, treure el cap a diferents èpoques de la Història de l’Art, apropiar-se’n i desprendre’s alhora de les seves tradicions, generant en la seva obra una singularitat local, honestament subjectiva i que, justament per això, esdevé universal.
Això no obstant, ara com ara, en virtut de l’esmentada emancipació de la pintura, hi coexisteixen en paral·lel d’altres expressions plàstiques que exerceixen una gran influència en la societat; són manifestacions estètiques emparades en les noves tecnologies i les seves derivades, que actuen des d’un concepte interactiu i posseeixen un caràcter homogeni; els seus arguments són ben acollits en el context polític i social, al dictat d’un art internacional. Se sap quin pa hi donen i la seva seducció és prou considerada en un temps tan àvid d’espectacle i de múltiples agitacions com el nostre.
La pintura, ben al contrari, no requereix cap altra cosa, la seva singularitat es fa entendre per l’heterogeni dels seus artistes, les seves expressions són declaracions en veu baixa, molt millor quan provenen del silenci, i la seva grandesa és molt més, encara, quan alguns dels seus creadors ocults han aconseguit “tocar” el cor humà.
Tot el que abans s’addueix, respon a una declaració d’intencions d’uns pintors heterogenis i singulars units pel seu amor al noble art de la pintura. Les seves són obres locals i íntimes que persisteixen en el temps i que, per això, esdevenen universals, mentre que el citat art internacional desapareix amb les modes.
Raimond Maragall i Marfà
Pintar és evocar, recordar, obrir les mans a l’ànima, en un batre d’ales que s’enlaira des de l’eina més humil, el pinzell, que també és la prolongació dels dits; ells descriuen, dirigeixen un acte silent i ens concedeixen la contemplació del quadre, el finestral on s’esguarden les emocions. El misteri de la pintura és percebut per la mirada, i no tant per la visió; és una presència intemporal, no planteja preguntes, tampoc precisa donar respostes, viu en l’espai virtual d’un llenç i, amb això, en té prou per reclamar l’atenció del món.
Heterogenis i singulars
Avui els artistes, els pintors, frueixen d’una llibertat i emancipació intel·lectual per expressar-se desconeguda en el passat. Aquesta posició privilegiada i heterogènia permet enriquir en major mesura i tant com es pugui l’expressió pictòrica. Cal celebrar-ho. Ara, cada artista posseeix la possibilitat de ser anticanònic, pot establir un diàleg íntim amb la vida, treure el cap a diferents èpoques de la Història de l’Art, apropiar-se’n i desprendre’s alhora de les seves tradicions, generant en la seva obra una singularitat local, honestament subjectiva i que, justament per això, esdevé universal.
Això no obstant, ara com ara, en virtut de l’esmentada emancipació de la pintura, hi coexisteixen en paral·lel d’altres expressions plàstiques que exerceixen una gran influència en la societat; són manifestacions estètiques emparades en les noves tecnologies i les seves derivades, que actuen des d’un concepte interactiu i posseeixen un caràcter homogeni; els seus arguments són ben acollits en el context polític i social, al dictat d’un art internacional. Se sap quin pa hi donen i la seva seducció és prou considerada en un temps tan àvid d’espectacle i de múltiples agitacions com el nostre.
La pintura, ben al contrari, no requereix cap altra cosa, la seva singularitat es fa entendre per l’heterogeni dels seus artistes, les seves expressions són declaracions en veu baixa, molt millor quan provenen del silenci, i la seva grandesa és molt més, encara, quan alguns dels seus creadors ocults han aconseguit “tocar” el cor humà.
Tot el que abans s’addueix, respon a una declaració d’intencions d’uns pintors heterogenis i singulars units pel seu amor al noble art de la pintura. Les seves són obres locals i íntimes que persisteixen en el temps i que, per això, esdevenen universals, mentre que el citat art internacional desapareix amb les modes.
Raimond Maragall i Marfà
ATENEU CAIXA LAIETANA
Bonaire, 3-5 - Mataro
Àmbit zero
col.labora 
Horaris
Laborables de Dilluns a Dissabtes : de 17:30 a 20:30
Diumenges i Festius: de 11:30 a 13:30 i de 18:30 a 20:30
Bonaire, 3-5 08301 Mataró - Tel : 93 755 31 55
Laborables de Dilluns a Dissabtes : de 17:30 a 20:30
Diumenges i Festius: de 11:30 a 13:30 i de 18:30 a 20:30
Bonaire, 3-5 08301 Mataró - Tel : 93 755 31 55
